; Psiconutrició / Psiconutricionista a Sant Cugat - CABANAS NUTRITION
 

Psiconutrició / Psiconutricionista a Sant Cugat

Psiconutrició / Psiconutricionista per a trastorns alimentaris (TCA)

La psiconutrició estudia i treballa la nostra relació amb el menjar, tenint en compte les emocions, les conductes, les relacions i tots els aspectes que puguin generar una alteració alimentària i emocional.

Oferim estratègies i recursos amb l’objectiu de treballar de manera sana i positiva la nostra relació amb el menjar. Coordinats directament l’equip de psicòlogues amb el de psiconutricionistes per poder treballar de forma multidisciplinar i completa i oferir així el millor servei possible a tots els nostres pacients, fent del procés de gestió emocional un component clau per a una relació millor i més sana amb l’alimentació.

Trastorns alimentaris (TCA)

Anorèxia

anorexia nerviosa

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària la principal característica de la qual és el rebuig a mantenir un pes corporal dins dels valors mínims normals.

Altres característiques pròpies de l’anorèxia, a més de l’alteració de la ingesta, són la por intensa d’engreixar o pujar de pes i una idealització de la primesa. També sol cursar amb distorsió de la imatge corporal i, moltes vegades, baixa autoestima.

De vegades el trastorn apareix de forma paral·lela o posterior a seguir una dieta restrictiva i inadequada. La família pot observar conductes “estranyes” en els hàbits alimentaris, com tallar el menjar a trossos molt petits o esmicolar-lo, no seure per menjar – fent-ho dret o en moviment, menjar quantitats massa petites, consumir laxants en excés o fins i tot produir-se el vòmit . Aquests elements són signes d’alarma, i si s’observen juntament amb una pèrdua de pes significativa, amenorrea (absència de període menstrual) o rebuig a menjar en general, cal consultar un especialista.

Bulímia

Bulímia Nerviosa

La bulímia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per presentar episodis d’ingesta compulsiva d’aliments (anomenats atracones, impliquen consumir de manera ràpida i impulsiva grans quantitats d’aliments, sovint d’amagat dels altres membres de la família), juntament amb altres conductes de tipus purgatiu (com ara llargs dejunis, vòmits autoinduïts, ús o abús de laxants i diürètics) i conductes de tipus compensatori (exercici físic excessiu amb l’objectiu de compensar la ingesta abusiva). No sol cursar amb pes baix, sinó amb sobrepès o obesitat, encara que cada cas requereix una anàlisi individual.

Aquest trastorn és multifactorial, és a dir, causat per diversos factors (emocionals, socials i fisiològics). Produeix a la persona que ho experimenta una gran sensació de pèrdua de control, culpa i vergonya.

Sovint, les persones que el presenten donen una importància excessiva a la figura i al pes corporal, manifestant un baix autoconcepte d’elles mateixes, estant a disgust amb el seu cos.

bulímia

Tractament dels trastorns alimentaris

Tractament de l’anorèxia i la bulímia

El tractament dels trastorns de la conducta alimentària requereix intervencions de professionals de diferents disciplines, ja que cal intervencions psicològiques, nutricionals, mèdiques i farmacològiques.

Pel que fa al tractament psicològic, els objectius primordials són:

  • Facilitar el desenvolupament dhàbits alimentaris saludables
  • Normalitzar la ingesta
  • Millorar la relació amb el menjar
  • Normalitzar el pes adequat
  • Tractar aspectes psicològics individuals
  • Treballar la imatge corporal i l’autoestima mitjançant la vinculació amb el cos

A Cabanas Nutrition volem assegurar-nos que reps el millor tractament global, per això treballarem de forma interdisciplinar, estudiant cada aspecte del teu cas, acompanyant-te i guiant-te durant tot el procés de tractament. Et proporcionarem informació sobre si pateixes o no un trastorn alimentari, i dissenyarem un tractament a mida.

En el cas de l’anorèxia, serà especialment important tractar la distorsió corporal, el manteniment del pes dins dels rangs normals, la introducció gradual dels aliments prohibits, així com els aspectes emocionals que poden bloquejar i dificultar el progrés, com ara la por a augmentar el pes o ansietat generada dins de lambient social.

En el cas de la bulímia, posarem especial èmfasi a tractar la necessitat d’implicar-se en el tractament, millorar els hàbits alimentaris eliminant dietes restrictives, reduir fins a eliminar els vòmits o altres conductes purgatives, ensenyar-te i utilitzar estratègies d’afrontament i control d’impulsos, oferir eines per gestionar les emocions i treballar els aspectes psicològics personals que puguin interferir en la consecució dels objectius proposats.

Ansietat per menjar

Ansietat per menjar

Alguna vegada t’ha passat que ets baix d’ànim i et ve de gust menjar dolç? O estar avorrid@ a casa, anar a la nevera i acabar menjant alguna cosa? Saps diferenciar la gana fisiològica de la gana emocional?

Moltes vegades, la sensació de gana que tenim no és realment gana fisiològica (estat corporal), sinó emocional. La gana emocional és una manera que hem après d’omplir una mancança afectiva a través de l’acte de menjar. No només pot ser produït per emocions negatives, també pot ser induït per emocions neutres (com avorriment) o positives (com l’alegria).

ansiedad por comer

Menjar emocional

Quan menjar està associat a emocions, ja siguin negatives, positives o neutres com l’avorriment. El que és important és identificar a què tenim la conducta de menjar associada, si per exemple ens ve de gust més dolç quan estem tristos, o hidrats de carboni quan estem avorrits, i gestionar aquesta associació perquè no jugui en contra nostra. Per exemple, ens explica la Maria “quan era petita passava les tardes amb la meva àvia, que solia cuinar un pa de pessic de xocolata amb canyella.

M’he adonat que quan estic trist o necessito sentir-me cuidada, el que em ve de gust és aquest pa de pessic. Com que tinc la seva recepta, ho cuino moltes vegades. Mentre m’ho estic menjant em sento molt bé, perquè m’agrada i ho gaudeixo, però després em sento malament, culpable, perquè acabo menjant-me més del que realment necessitava i em sento plena”.

Ansietat

Qui no ha sentit mai alguna ansietat? L’ansietat és com una bandera vermella, cosa que ens diu “ei, alguna cosa falla aquí… para atenció”.

Però què ens diu l’ansietat? Hi ha una metàfora molt descriptiva… És com si dins nostre hi hagués una olla, que anem omplint amb les emocions que anem sentint. Si a la nostra vida tot va més o menys bé, el foc és moderat i el brou d’emocions no entra en ebullició. Però si vivim un succés estressant, traumàtic o dificultós el foc és molt alt i la temperatura de l’olla comença a pujar, el brou bull.

Si tenim una bona relació amb les nostres emocions i estem connectats amb nosaltres mateixos, mirarem a dins i sabrem identificar què passa: Tinc por, o estic enfadada, o estic trista. Però si no tenim aquesta connexió amb la nostra part emocional, bé perquè ningú ens ha ensenyat o bé perquè per sobreviure vam haver de desconnectar, aleshores el bull farà ballar la tapadora i es manifestarà l’ansietat. Com deia, per l’estil de vida que portem actualment gairebé tots podem afirmar que hem sentit ansietat en algun moment de la vida.

L’important és, primer, identificar-ne la causa, després assumir i, finalment, gestionar.

Psicologia de l’Obesidad

psicología obesidad

L’obesitat es caracteritza per tenir un excés de greix al cos, juntament amb un augment del pes corporal, i suposa un risc per a la salut de la persona. Avui dia, l’obesitat es considera l’epidèmia més extensa dels països desenvolupats.

L’obesitat és multifactorial, és a dir, hi ha moltes causes per les quals es produeix. Influeixen factors genèrics, metabòlics, nutricionals, psicològics i ambientals.

El tractament de l’obesitat es fa mitjançant un abordatge integral. Poden entrar en joc diferents professionals: nutricionista, psicòleg, entrenador personal, i de vegades també Metge i treballador social. La intervenció en obesitat tindrà en compte els paràmetres analítics (per detectar alteracions mèdiques o hormonals), educació nutricional, activitat física programada i l’abordatge psicològic.

L’abordatge psicològic sol estar basat en un programa de modificació de conductes (és a dir, canvi d’hàbits) tant alimentaris com d’estil de vida i gestió emocional, per implementar canvis que siguin permanents en la vida del pacient.

Ortorexia

ortorexia

L’ortorexia és l’obsessió portada a l’extrem per menjar sa. Recentment, s’han posat de moda moviments que fomenten menjar aliments saludables. Quan la preocupació per menjar sa comença a interferir a la vida diària afectant la qualitat de vida, es podria parlar d’un trastorn.

Algunes de les manifestacions d’aquest trastorn són: dedicar més de 3 hores al dia pensant que menjar perquè sigui sa o ecològic, preocupar-se més per la qualitat dels aliments que pel plaer de consumir-los, sentiments de culpa quan no s’ha pogut complir amb les conviccions dietètiques, hores de planificació diària del que es menjarà l’endemà, deixar de quedar amb la família o els amics degut al tipus d’alimentació, etc.

A Cabanas Nutrition t’ajudem a prioritzar el que és important: la teva salut. T’ajudem a identificar les causes del problema, busquem solucions conjuntament i t’acompanyem en tot el procés de canvi.

Bibliografia

  1. Anstine, D. y Grinenko, D. (2000). Rapid screening for disordered eating in

college-aged females in the primary care setting. Journal of Adolescent

Health, 26, 338-342.

  1. American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (4 th , ed., text rev.). Washington D.C.
  2. De Irala, J., Cano Prous, A., Lahortiga Ramos, F., Gual García, P., Martínez González, M. A. y Cervera Enguix S., (2008). Validación del cuestionario Eating attitudes Test (EAT) como prueba de cribado de trastornos de la conducta alimentaria en la población general. Medicina Clínica, 130 (13), 487-491.
  3. Jarne, F. J.R. (2010). Imagen corporal y conductas alimentarias en una muestra dE adolescentes de distintas culturas de ceuta. (Tesis de Doctorado). Recuperado de http://hera.ugr.es/tesisugr/18935801.pdf
  4. Marmo, J. (2011). Los trastornos de la conducta alimentaria y su relación con los factores de riesgo y estilos parentales percibidos en jóvenes. (Proyecto de tesis doctoral inédito no publicado). Pontificia Universidad Católica Argentina, 2011.
  5. Rutsztein, G., Murawski, B., Elizathe, L. & Scappatura, M. (2010). Trastornos alimentarios: Detección en adolescentes mujeres y varones de Buenos Aires. Un estudio de doble fase. Revista Mexicana de Trastornos Alimentarios, (1) 48-61
Abrir chat
¿Necesitas ayuda?
Hola! ¿Cómo te podemos ayudar?