Nutricionista per trastorns alimentaris / TCA

Alimentació, dieta i menú per a trastorns de conducta alimentària o TCA

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) constitueixen una problemàtica que afecta gran part de la població adolescent i jove, encara que no de manera exclusiva, i es caracteritzen per ser una patologia d’etiologia multicausal, és a dir, resultant d’una interacció complexa de factors biològics, genètics, psicològics i socioculturals.

Els TCA són una conducta molt habitual, però poc tractada com caldria. En aquesta patologia conviuen pensaments, creences, actituds, etc. amb una alimentació no adequada.

Així doncs, cal una ajuda psicològica i dietètica pel seu tractament.

A Cabanas Nutrition ens assegurem que així sigui treballant de manera multidisciplinària el nutricionista especialista en aquesta àrea juntament amb la psicòloga experta en TCA.

D’aquesta manera, el tractament és molt més complet.

Aquest treball en equip fa que el procés i els resultats siguin més efectius i beneficiosos.

El terme Trastorns Alimentaris fa referència en general a trastorns psicològics que comporten anomalies greus en el comportament de la ingesta. Comprenen actualment tres categories diagnòstiques: l’Anorèxia Nerviosa (AN), la Bulímia Nerviosa (BN) i els Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats.

Anorèxia Nerviosa

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari que té tres característiques bàsiques. Primer, la restricció de la ingesta d’aliments en relació amb les necessitats, fet que condueix a un pes significativament baix (inferior al mínim normal) per la seva edat, sexe i desenvolupament físic. Segon, una por intensa de guanyar pes o d’engreixar-se, o comportaments per evitar l’augment de pes. Tercer, una alteració en la percepció del propi pes o constitució, o una manca persistent de reconeixement de la gravetat del baix pes corporal. Hi ha dos subtipus d’anorèxia, la de tipus restrictiu, on la pèrdua de pes s’explica bàsicament per la dieta, el dejuni i/o l’exercici excessiu; o amb “atracones”/purgues, on la persona presenta aquest tipus de conductes.

Es tracta d’una alteració de la conducta alimentària que afecta molt més dones joves que homes, encara que cada vegada està augmentant la proporció masculina. La majoria dels casos inicien durant l’adolescència i l’edat de més incidència és de 15 a 19 anys.

Tractament de l’anorexia nerviosa

El tractament de l’AN persegueix dos objectius. En primer lloc, cal recuperar el pes, regularitzar la ingesta i eliminar l’estat de desnutrició. Un cop estabilitzat l’estat físic, iniciarem la intervenció cognitiva i conductual per treballar els pensaments i les creences relacionades amb el pes. Les recaigudes en aquest tipus de trastorn són molt freqüents i són part del procés de recuperació, per la qual cosa és molt important planificar amb el/la pacient com actuar davant d’una recaiguda. En població infanto-juvenil és especialment important la implicació de la família al procés de recuperació.

Bulímia nerviosa

Bulimia Nerviosa

La Bulímia Nerviosa, per la seva banda, es caracteritza per la necessitat incontrolable de menjar quantitats de menjar més enllà del normal i generalment d’alt valor calòric. Durant aquesta ingestió la persona en general sembla perdre el control i es segueix d’un sentiment de culpa pel que la reacció immediata és buscar diferents mètodes de purga. Per exemple, el vòmit o recórrer a altres mecanismes no purgatius com el dejuni, abús de laxants, diürètics o altres fàrmacs o abús d’exercitació.

La persona s’autoavalua en base a la seva constitució i al seu pes corporal, cosa que moltes vegades implica una percepció distorsionada de la realitat de la seva autoimatge que influeix negativament en la seva autoestima.

Tractament de la bulímia nerviosa

El tractament de la BN persegueix dos objectius. En primer lloc, introduir un patró d’ingesta regular, reduir la freqüència d’atracaments i eliminar les conductes compensatòries. Per això, es programen conductes incompatibles amb atracar-se, es controlen els estímuls que indueixen l’atracament i es programen activitats per distreure’s després de cada àpat. A la segona fase, buscarem eliminar la dieta, introduirem paulatinament els aliments “prohibits” i intentarem reformular els pensaments desadaptats.

D’altra banda, recentment també s’ha definit l’ortorexia, la qual es caracteritza per una obsessió psicològica i una fixació malsana pels aliments saludables. Això pot arribar a suposar una dieta en què faltin alguns nutrients importants, degut a aquesta restricció fins a arribar a un estat de desnutrició.