;
Una intolerància és una reacció adversa no tòxica que es relaciona amb un dèficit enzimàtic.
Una al·lèrgia és una reacció adversa no tòxica relacionada amb el sistema immunitari
Per entendre millor aquest concepte, hem d’entendre que les reaccions adverses es poden dividir en dos tipus: d’una banda, les tòxiques que són produïdes per una infecció o una irritació del tracte gastrointestinal ocasionada per la ingesta d’aliments nocius com ara menjar en mal estat, substància tòxica o infectada per algun virus, bacteri o paràsit.
D’altra banda, les reaccions no tòxiques que se subclassifiquen en dues: les intervingudes pel sistema immunitari on trobem que hi ha una resposta exagerada contra un antigen específic, el que dominem com a al·lèrgia. Les al·lèrgies poden aparèixer no només en ingerir l’aliment sinó en inhalar-lo o en entrar en contacte amb la pell.
Per aprofundir una mica més en aquest concepte, el sistema immunitari és l’encarregat de defensar el nostre cos de microorganismes patògens. De vegades, tenim respostes exagerades contra alguns antígens percebent-los com a nocius quan no ho són.
Finalment, trobem les reaccions no tòxiques que no són modulades pel nostre sistema immunitari sinó per un dèficit enzimàtic, que s’anomenen intoleràncies.
Tant les intoxicacions alimentàries, com les al·lèrgies o les intoleràncies tenen simptomatologia semblant on apareixen malestar estomacal, distensió abdominal, nàusees, vòmits i diarrea entre d’altres.
Podem trobar algunes diferències significatives en el cas de les al·lèrgies les quals poden tenir simptomatologia clínica diferent amb manifestacions a la pell i mucoses. En els casos més greus podem arribar a trobar un xoc anafilàctic.
Com ja hem comentat anteriorment, és una reacció desproporcionada del sistema immunitari que pot arribar a ser mortal. Es caracteritza per una disminució de la pressió arterial acompanyada moltes vegades de pèrdua de coneixement i amb manifestacions respiratòries.
Per tant, l’anafilaxi és una emergència mèdica on cal anar a l’hospital immediatament.
RECORDATORI:
El xoc anafilàctic pot aparèixer en al·lèrgies alimentàries no en intoleràncies
Els enzims digestius són proteïnes que es troben al tracte digestiu amb la funció de descompondre els aliments en molècules més petites i d’aquesta manera, poder ser digerides a l’organisme.
Quan hi ha una intolerància, hi ha un dèficit d’enzim que n’impossibilita la descomposició i, per tant, l’absorció.
Un exemple seria la intolerància a la lactosa: la lactosa és una molècula composta de dues més: glucosa + galactosa. Per poder digerir la lactosa cal l’enzim lactasa que és l’encarregada de descompondre la molècula.
A dia d’avui, no hi ha proves 100% fiables per diagnosticar les intoleràncies, però les al·lèrgies estan més estudiades.
En tots dos casos, cal acudir a un centre d’atenció primària per fer algunes proves pertinents: analítiques sanguínies, test d’hidrogen espirat i proves cutànies entre d’altres.
Consisteix en eliminar de la dieta aquell aliment o grup d’aliments que es relacionen amb simptomatologia (dolor abdominal, nàusees, vòmits) per detectar possibles intoleràncies i/o al·lèrgies. És molt útil en intoleràncies ja que no tenen proves bioquímiques per a la seva detecció.
La dieta d’eliminació sempre s’ha de fer amb un professional sanitari expert en el tema per evitar possibles desnutricions o efectes contraproduents per a la nostra salut.
Des de “Cabanes Nutrition” us podem oferir ajuda per al vostre diagnòstic o per a la realització d’una dieta variada i equilibrada tot i estar diagnosticat d’una intolerància.
Hi ha alguns aliments que es relacionen més amb intoleràncies i altres amb les al·lèrgies.
Les al·lèrgies més comunes són les dels fruits secs, llegums, ou, llet, verdures i peixos incloent-hi marisc.
Entre les intoleràncies, trobem la lactosa, fructosa, sorbitol i al gluten.
És una malaltia de caràcter inflamatori intestinal a causa d’una reacció autoimmune no classificada ni com a al·lèrgia ni com a intolerància.
RECORDATORI:
Una intolerància al gluten no vol dir que una persona sigui celíaca. Per diagnosticar-lo és imprescindible anar a un centre d’atenció primària i realitzar unes proves per a aquesta confirmació.
La intolerància a la lactosa passa quan hi ha a l’organisme un dèficit de l’enzim lactasa encarregat de digerir la lactosa. A causa de la manca d’aquest enzim, la lactosa fermenta a l’intestí gruixut i apareixen símptomes com el dolor abdominal, la diarrea, les nàusees i les flatulències.
La malabsorció de la fructosa apareix a causa d’un dèficit dels transportadors intestinals de fructosa, de manera que aquesta no es pot absorbir i acaba al còlon on fermenta i es generen els símptomes típics de la intolerància a la fructosa.
La celiaquia és una malaltia inflamatòria intestinal deguda a una reacció autoimmune de l’organisme: la ingesta de gluten provoca una inflamació de la mucosa de l’intestí i conseqüentment una simptomatologia com la distensió abdominal, la diarrea i l’anèmia.
La intolerància al sorbitol pot ser causada per una deficiència genètica de l’enzim que la degrada o a causa d’una malaltia intestinal en la qual hi ha una alteració de la mucosa dels intestins. Sigui quina sigui la causa, el sorbitol no és capaç de degradar-se i/o absorbir-se i apareixerà la simptomatologia (dolor i distensió abdominal, gasos, sorolls intestinals, etc.)