;
La intolerància al gluten o celiaquia és una malaltia intestinal crònica relativament comuna que es caracteritza per una inflamació de la mucosa de l’intestí prim com a conseqüència d’una intolerància immunològica i permanent al gluten.
Què és el gluten?
El gluten és una proteïna continguda en el blat, sègol, civada, ordi, triticale (híbrid de blat i de sègol) i els seus derivats, a més d’aliments o additius que contenen aquests cereals. En concret, la gliadina, un dels components del gluten, és la substància que resulta tòxica per a les persones que pateixen aquesta intolerància.
La major part dels casos de celiaquia es diagnostiquen durant la infància, encara que també es pot presentar a l’edat adulta.
És la malaltia intestinal crònica més freqüent i té una quantitat enorme de manifestacions. Les més clàssiques són la desnutrició, la distensió abdominal, les diarrees i l’anèmia. De vegades aquests símptomes no apareixen, però sorgeixen malalties associades, com ara alteracions del creixement en els nens, raquitisme, esterilitat, osteoporosi o depressió.
El diagnòstic de celiaquia es certifica mitjançant analítiques, que confirmin una activitat autoimmune específica, i mitjançant una biòpsia intestinal realitzada preferentment sense haver suprimit encara el gluten de la dieta.
Terapèutics
Es defineix com aquella patologia en què hi ha evidència que els símptomes i signes estan causats pel gluten, però s’ha descartat la malaltia celíaca i l’al·lèrgia al blat com a causa dels mateixos.
La clínica és indistingible de la celiaquia, encara que predominen les manifestacions següents: erupcions cutànies, fatiga, migranyes, depressió, anèmia, trastorns de l’equilibri, dolors articulars, fibromiàlgia…
Per establir el diagnòstic, el més rellevant és la clínica, que ha de millorar amb una dieta sense gluten i empitjorar en reintroduir el gluten a la dieta.
També hi pot haver elevació d’anticossos antigliadina a la sang, les alteracions a la biòpsia intestinal solen ser inexistents o de baix grau i només el 50% dels afectats presenta els gens de susceptibilitat a la celiaquia.
El tractament és una dieta sense gluten estricta i de per vida o de vegades de forma transitòria.
El tractament, un cop establert adequadament el diagnòstic, consisteix en una dieta sense gluten estricta i de per vida. L’etiquetatge nutricional dels productes alimentaris per a persones amb intolerància al gluten ha de complir les quantitats següents permeses perquè un aliment sigui considerat apte:
Contingut molt baix en gluten: contenen menys de 100 mg/kg (< 100 ppm).
Sense gluten: contenen menys de 20 mg/kg (< 20 ppm).
Productes convencionals del mercat: podran posar a l’etiquetatge que són sense gluten quan contenen menys de 20 mg/kg (< 20 ppm).
Aliments font de gluten: qualsevol producte que porti com a ingredients blat, civada, ordi, sègol i triticale, o productes derivats d’aquests
Cereals: midons, farines, pans, pastes alimentàries, etc. També, aquells productes que incloguin a la llista d’ingredients: “midó o midó modificat”, “proteïna vegetal i proteïna vegetal hidrolitzada”, “espessants”, “fècula” o denominacions similars sense especificar-ne la procedència.
Aliments que poden ser possible font de gluten: aliments comercialitzats a granel, cereals d’esmorzar, preparats lactis, derivats carnis (embotits, embotits, patés), succedanis de peix, sopes comercials, aliments precuinats, congelats o en conserva, productes de pastisseria, salses i amaniments comercials i additius com espessidors, alguns emulsionants, aromatitzants o estabilitzants.