Intolerància a la lactosa
La intolerància a la lactosa es defineix com la digestió defectuosa de la lactosa a causa de la deficiència de lactasa (hipolactasia). Per ser digerida i posteriorment absorbida cal que la lactosa sigui hidrolitzada als seus monosacàrids constituents, la galactosa i la glucosa.
Quan l’activitat lactàsica és inadequada, la lactosa arriba al còlon on és fermentada per la flora intestinal i es produeixen àcids grassos de cadena curta, sobretot hidrogen (H2), diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4), responsables dels símptomes del pacient.
Aquests símptomes serien el dolor i la distensió abdominal, les nàusees, els borborigmes, l’augment de la motilitat i/o la flatulència.
La intolerància a la lactosa també engloba manifestacions extraintestinals com cansament, cefalea, marejos i dolor muscular i articular, entre d’altres.
El grau de deficiència de l’enzim lactasa no es correlaciona amb l’expressió clínica de la intolerància a la lactosa.
La presència de comorbiditats com ara ansietat, depressió, síndrome d’intestí irritable o altres trastorns gastrointestinals funcionals també es troben entre els factors associats amb la presència o no de símptomes gastrointestinals.
La intolerància a la lactosa pot ser deguda a un dèficit primari (congènit o tardà) o secundari de lactasa.
Dèficit primari: La deficiència de lactasa congènita és un desordre heretat en el període neonatal degut a l’absència d’activitat lactàsica i es caracteritza per diarrea intensa, deshidratació, pèrdua ponderal accentuada i alteracions electrolítiques greus.
El dèficit de lactasa tardà, conegut com a hipolactasia, és el subtipus més comú. És una condició heretada genèticament que causa una reducció progressiva de lactivitat de la lactasa a partir dels 2-3 anys. Afecta de manera global al voltant de dos terços de la població mundial.
Dèficit secundari: El dèficit secundari de lactasa ocorre després d’un dany a la mucosa de l’intestí prim causada per una condició fisiopatològica subjacent, com una diarrea viral intensa, sobrecreixement bacterià o la malaltia celíaca. Pot passar a qualsevol edat, encara que és més comú a la infància. Sol ser transitòria i reversible.
Diagnòstic i tractament per a la intolerància a la lactosa
Diagnòstic per a la Intolerància a la lactosa
Hi ha diversos test diagnòstics per a la malabsorció de la lactosa, entre els quals destaquen la determinació de l’activitat lactàsica en mostra de biòpsia intestinal, la determinació de glucèmies després d’ingesta de lactosa, el test d’hidrogen espirat (BHT) i el test de metà espirat (BCH4T) després de sobrecàrrega de lactosa.
Tractament per a la Intolerància a la lactosa
L’objectiu terapèutic de la intolerància a la lactosa és reduir o evitar els símptomes derivats de la malabsorció. La finalitat principal és disminuir l’arribada de lactosa no digerida al còlon, mitjançant la reducció de l’aportació de lactosa.
Aliments i ingredients prohibits (alt contingut en lactosa)
Aliments: llet vaca, llet en pols, batut de llet, derivats lactis, nata i formatges frescos o fermentats, mascarpone, quark, feta, crema de llet, postres lactis, margarina, mantega, gelat, salsa beixamel.
Ingredients i additius: lactosa, monohidrat de la lactosa, sucre de la llet, sòlid lacti, sèrum de llet, sèrum en pols, quall, quallada, greixos de llet.
Aliments i productes que s’han de limitar en funció de la tolerància individual
Aliments: pa, pastisseria, embotits, succedanis d’ous i batuts, purés, precuinats, cereals enriquits, guarniment d’amanides i maioneses…
Productes: medicaments, complexos vitamínics i dentifricis.
Una dieta sense lactosa millora la simptomatologia gastrointestinal. En pacients amb intolerància a la lactosa i símptomes persistents malgrat la reducció de la ingesta de lactosa, cal plantejar altres diagnòstics alternatius, principalment la síndrome de l’intestí irritable (SII).
La reducció del consum de llet necessita consumir suplements o aliments rics en calci com sardines, salmó, gambes, espinacs, tofu, mongetes, bròquil i exposar-se al sol per afavorir l’absorció de vitamina D. El calci és necessari per al creixement i desenvolupament normals dels ossos i per mantenir una adequada densitat i massa òssia. Els pacients amb intolerància a lactosa consumeixen menys calci i estan en risc de presentar fractures i osteoporosi.
Altres opcions
Fer servir suplements amb lactasa com a adjuvants a la dieta sense lactosa, ja que poden millorar la digestió i reduir la simptomatologia. No s’ha de substituir per la dieta sense lactosa i se’n recomana l’ús ocasional abans d’ingerir aliments amb lactosa.
Així mateix, un veritable suplement enzimàtic de lactasa seria el iogurt, ja que la lactosa que contenen es digereix millor a causa dels bacteris que conté aquest producte lacti (sobretot Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus) els quals posseeixen la seva pròpia lactasa que facilita l’autodigestió en dejuni i ili abans d’assolir el còlon.
Una altra opció seria el quefir que, gràcies a la seva doble fermentació, descompon la llet en nutrients més simples, més digestius i més tolerables per a persones amb intolerància a la lactosa. Aporta lactosa hidrolitzada, àcids grassos lliures i una elevada concentració d’enzims proteolítics.
Bibliografia
- Lactase Persistence, Dietary Intake of Milk, and the Risk for Prostate Cancer in Sweden and Finland”, Suvi Torniainen, Maria Hedelin, Ville Autio, et al. March, 2007. American Association for cancer research.
- El yogur y recomendaciones dietéticas en la intolerancia a la lactosaR Saborido, R Leis – Nutrición Hospitalaria, 2018 – SciELO Espana
- Parasitosis intestinales en pacientes con malabsorción a lactosa y/o fructosa. Valoración del efecto de la terapia combinada (farmacológica y nutricional). ST Ferrer – 2019 – dialnet.unirioja.es
- Intolerancia a la lactosa. BJG Rodriguez – Revista andaluza de patología digestiva, 2019 – dialnet.unirioja.es