Intolerància a la fructosa

Parlem de malabsorció de fructosa quan existeix un dèficit dels transportadors intestinals localitzats en els enteròcits, que s’encarreguen d’introduir la fructosa des de l’intestí prim a l’interior de la cèl·lula. A causa de la manca d’aquests transportadors, la fructosa no aconsegueix entrar a la cèl·lula intestinal i conseqüentment passa al còlon, on és fermentada per bacteris intestinals que alliberen hidrogen, diòxid de carboni i metà, així com àcids grassos de cadena curta i aigua.

Aquests gasos i substàncies osmòticament molt actives són les causants dels símptomes d’intolerància a fructosa: distensió abdominal, diarrea i dolor abdominal.

No obstant això, la malabsorció de la fructosa no s’ha de confondre amb la intolerància hereditària a la fructosa (IHF), la qual es diagnostica durant els primers anys de vida. La IHF, a diferència de la malabsorció de glucosa, és deguda a un dèficit de l’enzim hepàtic que degrada la fructosa.

Aquesta patologia, malgrat ser genètica, pot ser temporal, podent arribar tant a superar-se com a agreujar-se. No existeix un únic causant de la intolerància a la fructosa; moltes vegades sol ser secundària a una altra patologia referent a l’intestí com podria ser el sobrecreixement bacterià, infeccions diverses, malaltia inflamatòria intestinal com la malaltia de Crohn o la Colitis Ulcerosa, etc. A més, en nens, pot ser degut a una immaduresa del tub digestiu.

Existeixen dos tipus de fructosa, la que es troba en major mesura en fruites i verdures, i la produïda artificialment, que s’afegeix com a edulcorant en productes industrialitzats i medicaments, i que està reflectit en els etiquetatges i prospectes.

Solució i consells per a la mala absorció de la fructosa

Té solució?

El tractament dietètic consisteix en la restricció de la fructosa en la dieta, amb l’objectiu inicial de millorar els símptomes. Serà de vital importància valorar la causa primària que estigui produint aquesta malabsorció i tractar-la particularment per tal d’evitar continuar danyant l’epiteli intestinal.

La dieta serà més o menys restrictiva en funció del grau de tolerància; per això serà necessari la confecció d’una dieta individualitzada per fases, en la qual el dietista-nutricionista haurà de tenir en compte el correcte diagnòstic previ (test d’hidrogen espirat) i valorarà la necessitat de suplementar Vitamina C, ja que les dietes més estrictes no cobriran les necessitats d’aquesta vitamina.

Revisar l’etiquetatge dels aliments, igual que els prospectes d’alguns fàrmacs, serà fonamental per a poder retirar de la dieta tots aquells que ho continguin.

Cada persona pot tenir un grau de tolerància diferent pel que inicialment convé retirar els aliments amb més alt contingut en fructosa i introduir-los novament en quantitats petites, començant per aquells amb menys contingut en fructosa (1-2 maduixes, per exemple). Progressivament, es pot anar incrementant la quantitat i varietat dels aliments fins a aconseguir identificar el propi grau de tolerància.

A nivell farmacològic, no existeix un medicament específic per a la malabsorció.

Consells Nutricionals

• Per millorar la tolerància, és preferible no prendre la fruita de manera aïllada sinó combinada amb altres tipus d’aliments (llet, pa, iogurt, etc.).
• Quan en el menú hi hagi un plat principal de verdura, amanida o llegum, les postres haurà de ser preferiblement un làctic en lloc de fruita.
• Cal tenir en compte que la fruita menys madura tindrà menys proporció de sucre i es podrà tolerar millor.
• L’absorció de fructosa disminueix en presència de sorbitol ja que aquesta molècula s’absorbeix a través dels mateixos transportadors que la fructosa. Per aquesta raó, convé evitar aliments amb alta concentració de sorbitol com els xarops, els sucs comercials (especialment el de poma i pera), productes comercials ultraprocessats (per exemple, brioixeria que contingui fructosa o sorbitol en la seva llista d’ingredients), entre altres.
• Evitar edulcorants acabats en -tol. O les seves versions «light» o «sense sucre».
• Les patates velles contenen menys fructosa que les noves.
• Mitjançant la cocció, les verdures perden fructosa (es perd en el brou de cocció el qual hem de rebutjar), la qual cosa millora la seva millor tolerància.