;
La síndrome d’ovari poliquístic (SOP) és reconegut com el trastorn endocrí més comú de l’edat reproductiva en dones i les manifestacions clíniques de les quals inclouen irregularitats menstruals, signes d’hiperandrogenisme, anovulació crònica i infertilitat.
El SOP té relació amb diversos factors de risc cardiovascular, com ara la resistència a la insulina, dislipèmia, diabetis Mellitus tipus 2, hipertensió arterial, disfunció endotelial, obesitat central, síndrome metabòlica i marcadors proinflamatoris crònics.
El SOP es caracteritza per un desequilibri hormonal, en el qual els òvuls no s’alliberen correctament i l’excés d’andrògens afavoreix l’augment de greix abdominal, que alhora agreuja la resistència a la insulina i l’hiperinsulinisme.
La modificació de l’estil de vida, l’exercici físic i, especialment, la intervenció dietètica enfocada a la pèrdua de pesos saludable, es consideren la primera línia de tractament. L’evidència mostra que els canvis a l’estil de vida amb metes petites aconsegueixen beneficis clínics. Així mateix, és important seguir el tractament farmacològic i/o hormonal corresponent segons el cas.
La composició de la dieta òptima per a dones amb SOP segueix el patró de la dieta mediterrània i s’ha establert que la intervenció nutricional ha d’assolir no només la pèrdua de pes a curt termini i la millora dels símptomes i de la fertilitat, sinó també , reduir a llarg termini el risc de diabetis Mellitus tipus 2, malaltia cardiovascular i altres complicacions associades.
En termes generals, l’alimentació ha de limitar la ingesta de greix saturat, incloure quantitats moderades de greix monoinsaturat, la qual no indueix efectes metabòlics nocius i augmentar la ingesta de fibra i d’aliments d’índex glucèmic baix.
Tot això es pot aconseguir prioritzant els aliments descrits més avall.
Els cereals integrals, de gra sencer, ja que proporcionen més quantitat de fibra, ajuden que l’alliberament de la glucosa a la sang sigui més lenta i augmenten la sensació de sacietat. Exemples: pa, pasta, arròs i quínoa integrals, etc.
Les verdures de fulla verda, riques en fibra, vitamines i antioxidants que afavoreixen la salut intestinal. Exemples: bledes, espinacs, enciam, col de cabdell, col arrissada, ruca, bròquil, carxofes, pebrot, carbassó…
Les hortalisses, molt nutritives i amb un baix índex glucèmic, com ara les albergínies, ceba, carbassó, espàrrecs, cogombre, porro, pastanaga… Les verdures amb midó (carbassa o pastanaga) tenen un índex glucèmic més alt pel que poden elevar més la glucosa a la sang.
Les fruites, font de vitamines i antioxidants, hem de triar les que tenen un índex glucèmic mitjà-baix com la pera, kiwi, poma, maduixa… i amb pell i evitar les de més índex glucèmic com el mànec, figa, plàtan o raïm verd, a més de la fruita deshidratada, en almívar o en suc.
Les proteïnes, en concret les baixes en greix d’origen animal com a aus o carn magra de porc (llom, paleta, filet) i les procedents dels peixos blaus tals com la tonyina, salmó, sardina, palometa… pel seu interessant contingut d’omega 3. A més dels llegums, que ajuden a reduir els nivells de testosterona a la sang.
Els greixos saludables, és a dir, els monoinsaturats presents a l’oli d’oliva, ametlles, olives i alvocat ia les poliinsaturades com l’omega 3 i 6 disponibles als peixos blaus o les nous, que milloren la sensibilitat a la insulina i regulen els nivells de colesterol a la sang. .
La vitamina D millora la sensibilitat a la insulina i redueix la inflamació.
La biotina és una vitamina del grup B que millora el metabolisme de la glucosa i del colesterol. A més, estimula la divisió cel·lular millorant la salut de la pell, les ungles i els cabells.
L’inositol és una altra vitamina del grup B que redueix els nivells de testosterona, millora la funció de la insulina i redueix significativament l’acne i el creixement del pèl.
La importància de l’obesitat en la patogènesi del SOP s’emfatitza per l’eficàcia dels canvis d’estil de vida i la pèrdua de pes a l’evolució de la pacient. Els efectes metabòlics són els següents: