Dieta per al restrenyiment
El restrenyiment és un símptoma gastrointestinal molt comú i que afecta prop del 20% de la població general.
Aquest símptoma pot ser el resultat de múltiples alteracions que van des d’una baixa ingesta de fibra fins a alteracions de la motilitat del còlon. Es caracteritza per un trànsit disminuït de femta, que s’endureixen i presenten dificultats en el seu pas a través de l’intestí.
Aquesta condició pot, al seu torn, conduir o agreujar situacions com hemorroides i fissures anals, i s’associa amb un risc més alt de patir càncer intestinal, malaltia de còlon, apendicitis i diverses alteracions anals.
Origen i cura del restrenyiment
Quin és l’origen del restrenyiment?
El restrenyiment fisiològic apareix com a conseqüència de profundes modificacions en els hàbits de vida de l’individu, a causa de malaltia, viatges o canvis bruscs a la dieta. Aquest tipus de restrenyiment és passatger.
El restrenyiment crònic o habitual sovint comença a la infància oa l’adolescència i es pot classificar en tres tipus:
Atònic: és el més freqüent i és degut al baix consum de fibra, sedentarisme ia l’ocupació reiterativa de laxants.
Espastic: s’origina per espasmes del còlon.
Proctògen: es deu a la pèrdua de la funció evacuadora del darrer tram intestinal, per la qual cosa no s’inicia el reflex de defecació.
Els principals factors coneguts en el control del pes de la femta són:
El temps de trànsit, el qual depèn de diverses patologies digestives o de la retenció voluntària.
La dieta, en la qual la fibra ocupa un lloc significatiu, així com qualsevol hidrat de carboni que arribi a l’intestí gruixut. El mecanisme dacció de la fibra és ladsorció daigua, laugment de la massa bacteriana i la producció de gasos.
Tot això contribueix a laugment del volum fecal que estimula lactivitat motora del còlon.
Menjar i aliments per a solucionar el restrenyiment
L’augment de fibra i de líquids a la dieta és el tractament de primera línia per al restrenyiment.
Es poden observar millores en la freqüència dels moviments intestinals i la consistència de les deposicions en augmentar gradualment la fibra dietètica a una dosi de 20-30 g de fibra total al dia. Cal introduir-se gradualment a la dieta durant setmanes i no dies, per donar temps a l’organisme a adaptar-se.
La fibra soluble (en fruites, fruits secs, llavors, hortalisses, llegums) millora la freqüència de la femta perquè augmenta el volum i el pes de la femta.
La fibra insoluble (en verdures, hortalisses, cereals integrals, llegums) la millora en accelerar el trànsit intestinal.
Alhora, cal ingerir 1,5-2 litres de líquid al dia (aigua, infusions, te, brous).
Menjar i aliments per a solucionar el restrenyiment
- 4 a 6 racions al dia de cereals integrals.
- 2 a 4 racions de llegums al dia
- 2 racions de fruita al dia, fresca i amb pell.
- Un grapat de fruits secs crus i naturals al dia.
- 1-3 racions de lacti (potenciar els iogurts fermentats amb bacteris bífids).
- 3 culleres soperes d’oli d’oliva verge.
- La suplementació amb Psyllium (plantatge ovata) (11 g/dia repartits 2 cops/dia) pot estar indicada en el tractament del restrenyiment crònic.
Finalment, hi ha altres mesures que han d’acompanyar la dieta-teràpia, com ara:
-
- Realitzar exercici físic diàriament
- Reeducar els hàbits d’evacuació intestinal
- Tractar els espasmes i la patologia de l’esfínter anal
- Ser cautelós amb l’ús de laxants
Bibliografia
- Mataix y Verdú, Jose. Nutrición y Alimentación Humana. Barcelona (España). Oceano/Ergon. Tomo II.
- Camilleri M. Disorders of gastrointestinal motility. In: Goldman L, Schafer AI, eds. Goldman-Cecil Medicine. 26th ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020:chap 127.
- Koyle MA, Lorenzo AJ. Management of defecation disorders. In: Partin AW, Dmochowski RR, Kavoussi LR, Peters CA, eds. Campbell-Walsh Urology. 12th ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2021:chap 36.
- Fox M, Barr C, Nolan S, Lomer M, Anggiansah A, Wong T. The effects of dietary fat and calorie density on esophageal acid exposure and reflux symptoms. Clin Gastroenterol Hepatol. 2007;5(4):439-44.
- Iturrino JC, Lembo AJ. Constipation. In: Feldman M, Friedman LS, Brandt LJ, eds. Sleisenger and Fordtran’s Gastrointestinal and Liver Disease. 11th ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2021:chap 19.