Baby Led Weaning: Alimentació per al bebè

• • Aliments tous sense triturar: s’ofereixen diferents textures des de l’inici de l’alimentació complementària (AC).
  • No es dóna menjar al nadó, el nadó menja per si mateix.
  • Com la lactància materna, el nadó menja a demanda: és a dir, el nen/a decideix quan vol menjar, a quina velocitat i quina quantitat.
  • Se li ofereix el mateix menjar que menja la resta de la família: no es fa un menjar especial per al nadó i, així, menja gran varietat d’aliments des de l’inici de l’AC.
  • El nadó menja assegut a taula amb la resta de la família: molt important que mengi per imitació, perquè és un reforç per al seu aprenentatge.
  • Es continua amb la lactància materna a demanda: el BLW no substitueix la lactància materna, la complementa.

Quins beneficis té el BLW?

• • Promou i estimula el desenvolupament psicomotor del nen
  • Potència l’escolta de senyals del cos de gana i sacietat: alimentació activa on el nadó en regula la gana. No es força a menjar.
  • Potencia l´acceptació de més varietat d´aliments, sabors i textures.

Quan començar amb el BLW (Baby-Led Weaning)?

Com hem comentat abans, es pot començar a partir dels 6 mesos d’edat, encara que és molt important tenir en compte diverses premisses de seguretat imprescindibles que ens indiquen que el nadó està llest.

• S’asseu i manté el cap dret, sense caure als costats o cap endavant o enrere
• No s’observa el reflex d’extrusió. Els nadons treuen la llengua instintivament per expulsar tot allò que els pugui provocar ennuegament. Aquest reflex sol desaparèixer al voltant dels 6 mesos.
• Té autonomia i coordinació ulls-mans-boca: per poder agafar aliments i portar-los a la boca.

En quin ordre incorporo els aliments?

A partir que el nen estigui preparat per consumir aliments sòlids, se li pot oferir pràcticament tot. Per valorar la tolerància l’ideal seria incorporar-los 1 per 1, deixant entre 1 i 3 dies entre aliments nous, i no donar-los a la nit per primer cop per valorar tolerància. Començar oferint aliments de consistència tendra tallats en una mida suficient perquè pugui subjectar-los amb la mà de forma autònoma.

No obstant això, hi ha algunes excepcions amb aliments que han mostrat més risc d’ennuegament com:

• • Algunes verdures crues de consistència dura (pastanaga, api, enciam)
  • Fruits secs o fruits dessecats i crema de fruits secs (es poden afegir en petita quantitat a alguna altra preparació)
  • Poma crua, també per la seva consistència dura i pinya crua. (S poden oferir rostides o ratllades)
  • Xips de patata, “nachos”, crackers, becs de pa… Per la seva forma de trencar-se poden produir ennuegaments
  • Caramels o qualsevol aliment dur que no es pugui aixafar amb la llengua i el paladar
  • Aliments esfèrics sencers com el raïm, tomàquets xerri, blat de moro, pèsols
  • Salsitxes, per la seva forma esfèrica
  • Gelatines
  • Carn molt fibrosa o dura