Alimentació en etapa escolar
En aquesta edat es produeixen un gran nombre de canvis a nivell social, psicològic i físic. Així mateix, es produeix un gran creixement, pel que els requeriments energètics i nutricionals canvien en funció de l’edat i el gènere.
Durant aquest període es molt important adquirir uns hàbits alimentaris saludables ja que aquests els acompanyaran al llarg de la seva vida. Ens hem d’enfocar en transmetre els valors de la sostenibilitat, aliments de proximitat i de temporada i els aliments sense processar o mínimament processats per assegurar-nos de cobrir els requeriments de l’organisme i adaptar el paladar al gust propi dels aliments. Així mateix ens hem d’assegurar de mostrar un exemple a seguir tant a casa com a l’escola i no repetir els mateixos aliments al sopar en el cas de que els nens facin ús del menjador escolar al migdia per tal d’evitar crear una aversió als aliments per repetició.
Una alimentació saludable és aquella que es basa en el consum majoritari de verdures, hortalisses i fruites fresques, llegums, fruits secs, cereals integrals, oli d’oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, làctics, peix, ous i carn. Tot i així, les quantitats varien en funció de l’edat i dels requeriments individuals, pel que és convenient que s’adaptin a la sensació de gana expressada.
RECOMANACIONS DIETÈTIQUES ETAPA ESCOLAR
La freqüència de consum recomanada seria la següent:
L’esmorzar és una de les menjades en la que més atenció s’ha de posar, donat que, a vegades per les presses o per la comoditat que suposa es seleccionen aliments molt energètics però que aporten pocs nutrients com els croissants, galetes, magdalenes… el consum dels quals desplaça la ingesta d’altres aliments més interessants nutricionalment.
Bibliografía
- Basulto, J.; Manera, M.; Baladia, E.; Miserachs, M.; Pérez, R.; Ferrando, C.; Amigó, P.; Rodríguez, V. M.; Babio, N.; MielgoAyuso, J.; Roca, A.; San Mauro, I.; Martínez, R.; Sotos, M.; Blanquer, M.; Revenga, J. Definición y características de una alimentación saludable. M. [Monografía en Internet]. 2013 [Citado el 22/52020]. Disponible en: https://bit.ly/3hRhWKj
- Cuervo, M.; Abete, I.; Baladia, E.; Corbalán, M.; Manera, M.; Basulto, J.; Martínez, A. Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética (FESNAD). Ingestas dietéticas de referencia para la población española. Navarra: Ediciones Universidad de Navarra (EUNSA), 2010.
- Myszkowska-Ryciak, J. & Harton, A. Eating healthy, growing healthy: Outcome evaluation of the nutrition education program optimizing the nutritional value of preschool menus, Poland. Nutrients. 2019; 11 (10).
- Tognon, G.; Hebestreit, A.; Lanfer, A.; Moreno, L. A.; Pala, V.; Siani, A. [et al.] Mediterranean diet, overweight and body composition in children from eight European countries: cross-sectional and prospective results from the IDEFICS study. Nutr. Metab. Cardiovasc. Dis. 2014 Feb; 24 (2): p. 205-13.